Amb aquest número recuperem l'antic format anuari que, d'una banda, permet recollir i ampliar de manera coherent la informació apareguda a la secció Observatori, habitual a Quaderns tant en format paper com digital i, de l'altra, referma la voluntat d'establir connexions entre la història de la revista i una relectura contemporània d'aquesta. Transcorregudes més de tres dècades des de la publicació regular d'anuaris (1969-1979), proposem mitjançant aquest número confrontar el present i el passat a través de la reavaluació dels principis vàlids en la concepció d'un registre d'obres d'arquitectura. L'enorme quantitat d'informació accessible ha posat en perill la possibilitat d'un cronista capaç, tal com el descrivia Benjamin, de "narrar els esdeveniments sense distingir entre els grans i els petits". El creixent, i ja per si mateix voluminós, nombre d'arquitectes i l'enorme velocitat i difusió que les xarxes permeten exigeixen reformular quina és la funció d'un recull d'obres realitzades en un lapse de temps limitat. Res més allunyat de la nostra voluntat que la producció, tal com es proposava a l'editorial del primer anuari de Quaderns, núm. 73, de 1969, "d'un document històric realista". Con este número recuperamos el antiguo formato anuario que, por un lado, permite recoger y ampliar de modo coherente la información aparecida en la sección Observatorio, habitual en Quaderns tanto en su formato papel como en el digital y, por otro, reafirma la voluntad de establecer conexiones entre la historia de la propia revista y su relectura contemporánea. Transcurridas más de tres décadas desde la publicación regular de anuarios (1969-1979), proponemos mediante este número confrontar el presente y el pasado a través de la reevaluación de los principios válidos en la concepción de un registro de obras de arquitectura. La enorme cantidad de información accesible ha puesto en peligro la posibilidad de un cronista capaz, tal como lo describía Benjamin, de "narrar los acontecimientos sin distinguir entre los grandes y los pequeños". El creciente, y ya de por sí abultado, número de arquitectos y la enorme velocidad y difusión que las redes permiten exigen reformular cuál es la función de un recopilatorio de obras realizadas en un lapso de tiempo acotado. Nada más alejado de nuestra voluntad que la producción, tal como se proponía en el editorial del primer anuario de Quaderns, nº 73, de 1969, "de un documento histórico realista". With this issue we are recovering the old yearbook format that, firstly, enables us to compile and expand in a coherent manner the information featured in Observatory, a regular section in Quaderns in both its printed and digital formats, and secondly, reaffirms the desire to establish connections between the history of the magazine itself and a contemporary re-reading of it. With over three decades having passed since the regular publication of yearbooks (1969-1979), with this issue we propose to compare the present and the past through a reassessment of valid principles in conceiving a record of works of architecture. The enormous quantity of accessible information has put paid to virtually any possibility of a chronicler capable, as Benjamin described it, of "narrating events without distinguishing between major and minor ones." The growing, and indeed already inflated, number of architects along with the enormous speed and dissemination permitted by today's networks, demand a reformulation of what the function is of a compilation of works produced in a specific period of time. Nothing is further from our desire than the production, as proposed in the editorial of the first yearbook of Quaderns, no. 73, in 1969, "of a realist historical document".